Pauline Hall

va ser una compositora i crítica musical noruega. Va ser la presidenta fundadora de ''Ny Musikk'' (1938-1961) i presidenta de la ''International Society for Contemporary Music'' (1952-53).

Pauline Hall va néixer a Hamar a Hedmark, Noruega, filla de Isak Muus Hall (1849-1914) i de Magdalena Catharina Agersborg (1854-1934). El seu pare era un farmacèutic que operava diverses farmàcies a Hamar, Kabelvåg, les illes Lofoten i Tromsø. Des de 1908 va estudiar piano amb el compositor i pianista Johan Backer Lunde (1874-1958) a Kristiania (actual Oslo). Entre els anys 1910-1912, va estudiar la teoria i composició dels compositors clàssics i de l'educador musical Catharinus Elling. També va estudiar a París entre 1912 i 1914.

El debut de Pauline Hall com a compositora va tenir lloc el 1917 amb una vetllada de concerts a Oslo únicament amb les seves obres. Hall s'inicià com a compositora de romanços, però avui en dia les seves obres orquestrals, i en particular la ''Suite Verlaine'' de 1929, destaquen com a peces centrals de la seva producció compositiva. L'impressionisme i la literatura franceses es demostrarien ser fonts clau d'inspiració per a Pauline Hall, una afluència que no ressonaria necessàriament bé amb el sentiment de romanticisme nacional dominant de la dècada de 1930 a Noruega.

Al llarg de la seva carrera compositiva, Pauline Hall tindria un repte, introduir nous impulsos estilístics a l'escena musical noruega. A més de la seva producció orquestral, Hall també va compondre diverses obres corals i música per a produccions escèniques. També va tenir gran afició pel teatre, i va traduir diverses obres importants al noruec, com ''Soldier's Tale'' d'Igor Stravinsky i ''Le Roi David'' d'Arthur Honegger. El 1930, va traduir, escenificar i dirigir ''Die Dreigroschenoper'' (L'òpera dels tres rals) de Bertolt Brecht i Kurt Weill. Pauline Hall també va ser-ne directora per a la seva estrena a Oslo.

Va escriure música per a ràdio i va iniciar el quintet vocal de Pauline Hall el 1932. Entre 1934 i 1964 va treballar com a crítica musical al diari ''Oslo Dagbladet''. Pauline Hall era coneguda per la crítica al diletantisme i els compositors nacionals superficials i la seva promoció de la música moderna.

El 1938 va ser la presidenta fundadora de ''Ny Musikk'', la secció noruega de la ''International Society for Contemporary Music'' (ISCM). Va exercir com a presidenta de ''ISCM International'' entre 1952 i 533, i va assumir la direcció del Festival Internacional de Música de la ISCM a Oslo el 1953. Va exercir la presidència de ''Ny Musikk'' fins a 1961, quan va ser succeïda pel compositor Finn Mortensen.

Durant la seva vida Pauline Hall va rebre la medalla del mèrit reial (''Kongens fortjenstmedalje'') en or el 1938. Va morir a Oslo i va ser enterrada a ''Vestre gravlund''. Proporcionat per Wikipedia