Max Kalbeck

Max Kalbeck (Breslau, 4 de gener de 1850 – Viena, 4 de maig de 1921) fou un crític musical, poeta i escriptor alemany.

Encara molt jove publicà algunes poesies, i després estudià Dret, que abandonà per la filosofia, dedicant-se, per fi, a la música. El 1875 entrà com a crític musical de la ''Schlesische Zeitung'', sent nomenat al mateix temps director auxiliar del Museu de Breslau. El 1880 fou cridat a la redacció de la ''Wiener Allgemeine Zeitung'', d'on passà el 1883 a la ''Presse'', a la ''Wiener Montagys-Revue'' el 1890, i al ''Neues Wiener Tageblatt'' el 1895. A part de gran nombre d'estudis crítics sobre diverses obres i autors de nombroses traduccions de llibrets d'òpera, se li deu: * ''Gereimtes und Ungereimtes'' (1885); * ''Wiener Opernabende'' (1885); * ''Opernabende'' (1888); * ''Das Bühnenfespiel zu Bayreuth; Humoresken und Phantasien'' (1896), i, sobretot, la seva important ''Johannes Brahms'' (6 vol., 1908-14), la ''Correspondència'' de la qual també publicà el 1906.

A més, és autor, de llibres d'opereta, als que hi posaren música, entre d'altres Johann Strauss, Fielitz, Caro i Ede Poldini, i de nous texts per ''Bastien und Bastienne'' i ''La finta giardiniera'' de Mozart, i ''Maien König'' de Gluck.

Finalment va publicar les col·leccions de poesies: * ''Aus Natur und Leben'' (1870); * ''Neue Dichtüngen'' (1872); * ''Wintergrün'' (872); * ''Nöchte'' (1877); * ''Zur Dämmerzeit'' (1880); * ''Aus alter und neuer Zeit'' (1890). Proporcionat per Wikipedia